Weltschmerz (títol provisional) neix de l’angoixa davant de l’estat de crisi permanent en el què sembla que estem condemnats a viure en els nostres dies en un món perpètuament conjugat en la immediatesa del present, però sobretot neix de la certesa, segurament infundada, que és tan sols compartint aquestes angoixes amb els altres que, d’alguna manera, serem capaços de sintonitzar-nos en algun tipus, probablement disfuncional però encoratjador, de comunitat.