El coreògraf nord-americà Trajal Harrell va somniar durant molts anys amb posar en moviment The Köln Concert, una improvisació per a piano de Keith Jarrett que es va convertir en un dels àlbums més venuts de la història de la música clàssica i del jazz. La peça també comprèn quatre cançons melòdiques de la cantant i compositora canadenca Joni Mitchell. The Köln Concert busca una via per a què les persones es trobin malgrat les diferents llengües, les diferents visions del món, les diferents identitats. Ens recorda la necessitat d’estar a prop els uns dels altres i de no oblidar i respectar les persones que viuen a l’ombra, però que existeixen, els marginats, els solitaris, els addictes, els abandonats, els sensellar, els tristos, tots aquells que planten cara al seu abandonament amb orgull i bellesa.Trajal Harrell va rebre el reconeixement mundial amb la sèrie d’obres Twenty Looks or Paris is Burning at the Judson Church i ara és un convidat habitual al circuit internacional de dansa i arts visuals. L’estil incomparable de les seves obres és fruit no només de la seva manera singular de combinar llenguatges coreogràfics que poden semblar molt distants entre si, com ara el vogue, la dansa postmoderna i el butoh, sinó també, i sobretot, de la fragilitat i l’humor que impregnen tota la seva obra. Estèticament, les seves peces són sempre un homenatge a les persones que hi ha sobre l’escenari. Des del 2019 Trajal Harrell és director resident de la Schauspielhaus de Zuric, on dirigeix la companyia de ballet. A més, Harrell també ha dirigit potents obres de teatre.